Socials tema 7
1. Explica el sector secundari de l'activitat industrial. Cerca informació sobre aquest tema i imatges.
La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats. La indústria es distingeix de l'artesania, que també elabora productes, en el sistema fabril, la producció en sèrie o en cadena i l'ús de maquinàries. La indústria pròpiament dita sorgeix amb la Revolució Industrial a Anglaterra i Escòcia al segle XVIII.
La indústria és el conjunt de processos i activitats que tenen com a finalitat transformar les primeres matèries de productes elaborats, de forma massiva. Hi ha diferents tipus d'indústries, segons siguin els productes que fabriquen. Per exemple, la indústria alimentària es dedica a l'elaboració de productes destinats a l'alimentació, com el formatge, els embotits, les conserves, les begudes, etc. Per al seu funcionament, la indústria necessita matèries primeres i fonts d'energia per a transformar.
Des de l'origen de l'home, aquest ha tingut la necessitat de transformar els elements de la natura per poder aprofitar-se d'ells, en sentit estricte ja existia la indústria, però és cap a finals del segle XVIII, i durant el segle XIX quan el procés de transformació dels recursos de la natura pateix un canvi radical. Aquest canvi es basa, bàsicament, en la disminució del temps de treball necessari per a transformar un recurs en un producte útil, gràcies a la utilització de mode de producció capitalista, que pretén la consecució un benefici econòmic augmentant els ingressos i disminuint les despeses. Amb la Revolució Industrial el capitalisme adquireix una nova dimensió, i la transformació de la natura arriba a límits insospitats fins aleshores.
Gràcies a la Revolució Industrial les regions es poden especialitzar, sobretot, a causa de la creació de mitjans de transport eficaços, en un mercat estatal i un altre mercat internacional, el més lliure possible de traves aranzelàries i burocràtiques. Algunes regions es van especialitzar en la producció industrial, conformant el que coneixerem com regions industrials.
Una nova estructura econòmica, i la destrucció de la societat tradicional, van garantir la disponibilitat de suficient força de treball assalariada i voluntària.
La indústria, considerada el sector secundari de l'economia, crea una nova classe social, la del proletariat o dels obrers.
2. Explica la revolució industrial actual.
La Revolució Industrial és un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i els canvis que s'aplicaren a l'agricultura menaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro.
Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la història i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per energia. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonamentà en la producció industrial. Les ciutats es convertiren en centres superpoblats on hi havia els llocs d'habitatge i treball de la nova classe social, la classe obrera, que sorgí amb el maquinisme. L'existència d'aquest nou estatus social, format originàriament per camperols foragitats del camp, impulsà l'aparició de noves ideologies liberals i socialistes, que configuraren el móncontemporani.
Aquest procés, iniciat a la Gran Bretanya, s'anà imposant lentament a la resta de països europeus—malgrat la manca de primeres matèries i de mercats—, als Estats Units i el Japó; progressivament s'estengué a altres parts del món. L'impacte d'aquest canvi sobre la societat fou enorme. A partir del 1870, es produí un nou salt en el desenvolupament del sistema capitalista quan la primera Revolució Industrial es fusionà amb l'anomenada segona revolució industrial. En aquesta segona fase, el progrés tecnològic i econòmic rebé un gran impuls amb la construcció de màquines alimentades amb vapor –que foren incorporades a vaixells i trens–, i a partir de 1873, l'aparició del motor de combustió interna i l'energia elèctrica.
Hi ha discrepàncies entre els historiadors pel que fa al període que durà la Revolució Industrial. Eric Hobsbawm defensa la tesi que la revolució s'inicià durant la dècada del 1780 i no es desenvolupà plenament fins als anys 1830 o 1840, mentre que T. S. Ashton manté que s'esdevingué, aproximadament, entre els anys 1760 i 1830.
3. Defineix els següents conceptes:
-Reconversió industrial.= La reconversió industrial fou un procés iniciat a Espanya el 1984 que pretenia sanejar financerament a les empreses que entraren en crisi des de 1975 per l'augment dels costos energètics, modernitzar les fàbriques més antigues, adoptant noves tecnologies i fent-les més productives eliminant l'excés de producció amb dràstics ajustos d'ocupació i reducció de la plantilla laboral. Estes mesures van provocar grans moviments sindicals i socials en contra seu.
L'objectiu de la política de reconversió és adaptar eixes activitats a les necessitats del mercat, modernitzar-les i millorar els seus rendiments.
Els sectors més afectats van ser el siderometal·lúrgic, construcció naval, tèxtil i calçat, línia blanca d'electrodomèstics, i les empreses General Elèctrica Espanyola, Westinghouse, Asturiana de Zinc, Talbot i Standar Elèctrica.
Es van crear una sèrie d'àrees promotores diferenciades segons l'activitat que realitzarien
- Unes àrees centrals, amb les seus socials amb capacitat de decisió, gestió, control i innovació, i les unitats de producció estratègica i tecnologia més avançades. (Madrid i en menor grau Barcelona).
- Unes àrees semiperifèriques destinades a fàbriques amb sistemes de producció més estandarditzats però amb un cert grau d'elaboració. (Biscaia, Saragossa o València).
- Unes àrees perifèriques que s'emporten la producció d'articles menys estratègics, encara que no necessàriament menys tecnificats, i que poden utilitzar mà d'obra menys qualificada.
-Deslocalització.= La deslocalització és el fet de traslladar la producció d'una fàbrica, oficina, seu, servei, etc. a un altre indret on la suma de la producció més el transport resulta més econòmic que la producció a la primera ubicació.
Aquesta pràctica, que afecta especialment el teixit industrial de l'Europa Occidental, és durament criticada per sindicats i moviments socials, que només hi veuen l'afany de les empreses d'incrementar el seu benefici econòmic. Aquesta acusació es fonamenta en el fet que, sovint, les empreses que deslocalitzen la seva producció ho fan tot i presentar superàvits i mogudes només per la recerca de condicions laborals menys exigents, que no només inclouen sous més baixos, sinó també tot un relaxament en les mesures de seguretat laboral, higiene i respecte mediambiental que una empresa es veu obligada a respectar en determinats països i que, lògicament, es tradueix en un esforç econòmic més important.
Catalunya, com a zona tradicionalment industrial, s'ha vist greument afectada per aquest procés en els darrers cinc anys, un procés que, lluny d'aturar-se, sembla no haver tocat fons.
4. Per què són tan competitives les multinacionals?
Per tenir més benefici econòmic, per tenir més clients i perquè han de fer feina en mercats molt diversos.
5. Cerca informació sobre l'explotació laboral (o explotació laboral infantil).
El treball infantil és l'ús de nens per realitzar treball a canvi de remuneració econòmica o en espècies. Normalment aquests ingressos són gestionats pels seus pares o tutors. Actualment al món desenvolupat el treball infantil és prohibit per llei a molts països a l'empara de tractats internacionals especialment de la promoguts per UNICEF. No obstant això el treball infantil ha estat àmpliament acceptat sobretot als segles XVIII i XIX a l'Europa Occidental. El Dia Internacional contra l'esclavitud infantil se celebra el 16 d'abril. Es parla d'"explotació infantil" en els casos següents:
- Tots els nens i nenes menors de 18 anys que realitzen qualsevol activitat econòmica de producció que afecti el seu desenvolupament personal o li negui els seus drets:
- Nens i nenes que són obligats a mantenir un constant treball perquè després els hi confisquin els diners recaptats.
- Nens i nenes en edats compreses entre els 12 i els 14 anys que realitzen qualsevol treball que impliqui un risc i siga evidentment perillós.
- Tots aquells menors d'edat que són víctimes de les pitjors formes d'explotació infantil com les següents:
- Nens i nenes víctimes del tràfic (drogues, armes,...)
- Que pateixen qualsevol forma d'esclavitud
- Obligats a prostituir-se.
- Reclutats per la força, obligats o induïts a realitzar activitats il·legals o que amenacen la seva pròpia integritat.
A Bolívia es legalitzà l'any 2014 el treball a partir de 10 anys baix la llei Código Niño, Niña y Adolescente.
6. Cerca informació sobre l'economia submergida.
L'economia submergida és la suma de l'economia informal i l'economia il·legal. Irregular informal, també anomenat economia, és l'activitat econòmica legal però amb finalitats de registre ocult per motius d'evasió fiscal o control administratiu. L'economia il·legal, d'altra banda, és per la seva naturalesa, per exemple, el tràfic de drogues i laprostitucion.
El producte interior brut estima estadísticament. En el seu desenvolupament la totalitat de les activitats econòmiques, es tenen en compte que inclou la producció submergida que és transformat en la Renda Nacional i només unir-se a la demanda agregada. Una cosa diferent és que les autoritats estadístiques identifica el pes de qualsevol part de l'economia en la seva estimació del PIB, després jutjar si és o no adequada i justificada així un entorn discrecional cap amunt o cap avall, amb o sense la protecció de la internacional comptabilitat regles que té en aquest sentit, l'economia informal abasta dues àrees : Economia irregular, o informal la regularització constitueix la major part del treball de funcionaris com els inspectors de Finances de cossos i inspectors del treball; i l'economia il·legal, la repressió és, sobretot, els òrgans de Justícia, policia, etc., i especialitzat organismes intergovernamentals, com el grup de Finances acció internacional (Vinucyrus), l'OCDE, que orienta el seu treball en el camp de blanqueig de diners, tràfic de drogues, armes tràfic, crim organitzat i terrorisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada