Comenta quinze dels trenta-tres refranys sobre el sol que tens a continuació, explica el seu contingut i diguès per què t'han cridat l'atenció.

                                               Dites populars i refranys del sol

Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps (ganes tenim) i que la primavera campi realment per tot arreu. Després d'aquest llarg hivern necessitam ja l'escalfor del sol. Per a donar-li la benvinguda, he seleccionat un grapat de dites i refranys d'aquest astre.

Dites populars i refranys del sol

Aigua de juliol encén el sol

Al juliol, trau les garbes al sol

Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol

Any de sol, any d'alegria

Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig

Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga

Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu

De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat

Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu

El sol de març porta refredats

El sol de juny estalvia llum

El sol de Març es nota set anys a la cara

El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut

El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat

En presència del sol, poca llum és gresol

Hivern molt assolellat, estiu molt ventat

Pel Juny, molt sol i molta son

Pel juliol, pobres dels que estan al sol

Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent

Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol

Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor

Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa

Quan plou i fa sol, passeja el caragol

Quan surt el sol, surt per a tothom

Qui té sol, que més vol?

Rojor al vespre, sol a la finestra

Sol blanc, senyal de fang

Sol de febrer, emmascara com un calderer

Sol eixint, Déu ens do un bon pensament

Sol i aigua, temps de Març

Sol matiner no dura dia sencer

Sol que pica, aigua segura

Vent de llevant, sol triomfant

-El sol de juny estalvia llum

-el sol de juny és molt agradable desprèn immensa alegria i amb energia per a gaudir 

-Pel juliol, pobres dels que estan al sol

-arriba el sol amb força, dias calorosos i aclaparadors per a la gent que treballa sota aquest sol abrasador. 

-Qui té sol, que més vol?

-Si tens sol tens alegria, Que mes deceas?
-Sol matiner no dura dia sencer

-La temperatura agradable , no dura tota el matí, sinó un període de temps
-Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa-
-quan el sol dóna temperatures altes no tenim mes remei, que conviure amb ella, mentre duri aquesta etapa 

-Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent

-Significa que quan hi ha temperatures baixes, en l'ivern cerques de mes bones, mes agradables

-Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol

-en Octubre es el comenzament de baixes temperatures i fugim d'aquestes pero cercar un ambient agradable

Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor

-La puja d'Abril i el sol de tardor, son moments agradables , sense un sol abrasador


-Quan surt el sol, surt per a tothom

Quant surt el sol tots ens tenim que exposarnos a la sevaseva temperatura

1 Canvia el gènere:

marquès - marquesa
mag - maga
ase - somera
deixeble - deixebla
ajudant - ajudanta
bruixot - bruixa
boc - cabra
vidu - vídua
pediatre - pediatra
hereu - hereva/hereua
comte - comtessa
orfe - òrfena
filòleg - filòloga
actor - actriu



2 Canvia el nombre:

desig - desitjos o desigs
europea - europees
reflex - reflexos
individu - individus
cinturons - cinturó
trossos - tros
cactus - cactus
baf - bafs (vapor) -prendre bafs
calç - calçs
índex - índexs
text - texts o textos
guants - guant
accés - accessos
llapis - llapis
gas - gasos
gos - gossos



3 Classifica pel que fa al gènere:


Variables:

àrbitre - àrbitra
estudiant - estudianta
poeta - poetessa
viatjant - viatjanta


Invariables:

el/la modista
el/la conserge
el/la boletaire
el/la dibuixant
el/la jove
el/la noble



4 Posa la forma de l'article:

seguir-li el corrent.
fes bullir els llegums.
tinc el costum d'anar...
sentir el senyal.
la resplendor de llum em va enlluernar.
els afòres de la ciutat són bonics.
m'agraden les postres de l'àvia.
has comprat el pebre?
M'han de fer una anàlisi de sang.
La Vall d'Aran és meravellosa.


5 Fes una frase amb cada un d'aquests noms:

Un editorial -article
una editorial - empresa

un ordre - no desordre
una ordre - de manar

el llum - l'aparell
la llum - del sol, claror

el fi - objectiu
la fi - acabament

el son - fer un son, trencar el son, son hipnòtic
la son - ganes de dormir

el vall - excavació, fossat
la vall - depressió entre muntanyes



6 escriu el singular:

fases - fase
anàlisis - una anàlisi
síntesis - síntesi
tisis - tisi (malaltia)
pantalons - pantaló
tobogans - tobogan
paràfrasis - paràfrasi
paraigües - paraigua
guants - guant
parèntesis - parèntesi
crisis - crisi
tesis - tesi
oasis - oasi
apendicitis - apendicitis

                1. Escriu una història on apareguin els següents personatges: un llibre, una capsa

 màgica, un nin i una ovella. Imaginació al poder!

1. Resumeix el text Els diferents conceptes sobre la família.

 1. Resumeix el text Els diferents conceptes sobre la família.

                         2. Fes un comentari personal sobre l'escrit. Què en penses? Creus que un infant és més feliç en una família tradicional? Raona la teva resposta.



                         3. Creus que el lloc on es viu influeix en tenir un tipus de família o un altre? (Barri, ciutat, país...). Argumenta la teva resposta.

Sí, perquè segons la cultura tindràs una forma de família o altra; això no implica que no se estimin molt tots els membres de la família. 

                         4. Exposa quin és el teu ideal de família i explica per què.

          Els diferents conceptes sobre la família

 Darrerament el concepte de família ha esdevingut objecte de polèmica, amb molta presència als mitjans de comunicació i opinions i manifestacions de signe oposat.

Un dels últims episodis d'aquesta polèmica va escaure's el 27 de gener de 2008, arran d'un acte al Palau de Congressos de Barcelona que aplegà cinc mil assistents en defensa de la dita família tradicional, acte contestat fora del recinte per un grup que cridava consignes en favor de la llibertat sexual, del matrimonis homosexuals i del dret d'avortament.

Promogut per algunes entitats cristianes, l'aplec del Palau de Congressos no va estalviar crítiques als governs català i espanyol, similars a les expressades en la manifestació feta a Madrid el mes de desembre de l'any passat en favor de la família cristiana (l'havia convocat l'arquebisbat d'aquella ciutat). Tots dos actes compartien una mateixa idea de fons: que els poders públics volen arraconar la família tradicional, segons que es desprèn de la llei que regula el matrimoni homosexual, de la que agilita el divorci i de l'assignatura d'educació sobre ciutadania...

Contra aquesta idea, hom argumenta que hi ha models familiars diversos, i que el reconeixement legal d'aquesta diversitat no va contra ningú, sinó que es limita a tenir en compte la pluralitat de fet de la societat.

De la família a les famílies

 Les dades de l'IDESCAT il·lustren la diversitat de models familiars.Sigui com sigui, el cas és que la diversitat de models familiars és inqüestionable. La família tradicional, de pares casats amb fills, continua predominant, però és contrarestada per la proliferació de llars unipersonals, famílies monoparentals (pare o mare amb fills), parelles de fet, parelles sense fills, unions homosexuals, llars compartides... Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), durant el període 1991-2001 les parelles de fet van passar del 4,48% al 8,68%; les llars unipersonals, del 13,59% al 20,93%; les llars monoparentals, del 8,18% al 8,47%; les parelles sense fills, del 20,88% al 22,41%; en canvi, les famílies amb fills van passar del 52,11% al 40,95%.

El cas de Barcelona...

 El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven el 30%.Aquesta tendència a la baixa de la família tradicional és més accentuada a Barcelona, segons l'estudi 'Evolució i tendències de les llars, les famílies i les persones a la ciutat de Barcelona'. El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven poc més del 30%, tan sols quatre punts més que no les llars unipersonals, les que més havien augmentat d'ençà del 1991. Les parelles sense fills ranejaven el 20%; les mares amb fills eren el 7,65%; i els pares amb fills, l'1,49%.

...i, especialment, d'alguns barris

Les llars unipersonals són les primeres a la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample.Més encara: les llars unipersonals superaven les de pares amb fills als districtes de la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample, amb percentatges de més del 30% en tots tres casos. L'estudi també exposa que el 2002 els casaments civils van ultrapassar els casaments religiosos, fet general a Catalunya dos anys més tard (el 2004 el 60% dels casaments de Barcelona foren civils).

Escultura poètica

Escultura poètica

          Escultura poètica: el nin que duim a dins.

        1. Fes un comentari crític sobre aquesta escultura d'unes tres o quatre línies.

Les escultures més grans mos representen a nosaltres quan tenim problemes i intentam no pensar en ells. I els de dins representen el que un dia varem ser, nins amb molta energia, felicitat i ganes de jugar i no aturar.

        2. Què significa el nin que duim a dins? Creus que és important no perdre'l? Justifica la teva resposta i cerca una altra imatge que s'adigui amb el tema.

Significa la llibertat i felicitat que tenen els nins i que no tenen por a mostrar els seus sentiments.

Sí és important perquè, no em de perdre la nostra innocència i renunciar a l'orgull 

Català dossier tema 8

Català dossier tema 8

 Clica l'enllaç i realitza els exercicis que trobaràs sobre determinants. Després te'ls podràs autoavaluar: 

http://www.projectiu.org/assignatures/valencia/projectes/webgrama/practica3.html

Socials tema 7

Socials tema 7

                      1. Explica el sector secundari de l'activitat industrial. Cerca informació sobre aquest tema i imatges.
 
 
La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats. La indústria es distingeix de l'artesania, que també elabora productes, en el sistema fabril, la producció en sèrie o en cadena i l'ús de maquinàries. La indústria pròpiament dita sorgeix amb la Revolució Industrial a Anglaterra i Escòcia al segle XVIII.
La indústria és el conjunt de processos i activitats que tenen com a finalitat transformar les primeres matèries de productes elaborats, de forma massiva. Hi ha diferents tipus d'indústries, segons siguin els productes que fabriquen. Per exemple, la indústria alimentària es dedica a l'elaboració de productes destinats a l'alimentació, com el formatge, els embotits, les conserves, les begudes, etc. Per al seu funcionament, la indústria necessita matèries primeres i fonts d'energia per a transformar.
Des de l'origen de l'home, aquest ha tingut la necessitat de transformar els elements de la natura per poder aprofitar-se d'ells, en sentit estricte ja existia la indústria, però és cap a finals del segle XVIII, i durant el segle XIX quan el procés de transformació dels recursos de la natura pateix un canvi radical. Aquest canvi es basa, bàsicament, en la disminució del temps de treball necessari per a transformar un recurs en un producte útil, gràcies a la utilització de mode de producció capitalista, que pretén la consecució un benefici econòmic augmentant els ingressos i disminuint les despeses. Amb la Revolució Industrial el capitalisme adquireix una nova dimensió, i la transformació de la natura arriba a límits insospitats fins aleshores.
Gràcies a la Revolució Industrial les regions es poden especialitzar, sobretot, a causa de la creació de mitjans de transport eficaços, en un mercat estatal i un altre mercat internacional, el més lliure possible de traves aranzelàries i burocràtiques. Algunes regions es van especialitzar en la producció industrial, conformant el que coneixerem com regions industrials.
Una nova estructura econòmica, i la destrucció de la societat tradicional, van garantir la disponibilitat de suficient força de treball assalariada i voluntària.
La indústria, considerada el sector secundari de l'economia, crea una nova classe social, la del proletariat o dels obrers.

 
2. Explica la revolució industrial actual.

La Revolució Industrial és un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i els canvis que s'aplicaren a l'agricultura menaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro.

Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la història i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per energia. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonamentà en la producció industrial. Les ciutats es convertiren en centres superpoblats on hi havia els llocs d'habitatge i treball de la nova classe social, la classe obrera, que sorgí amb el maquinisme. L'existència d'aquest nou estatus social, format originàriament per camperols foragitats del camp, impulsà l'aparició de noves ideologies liberals i socialistes, que configuraren el móncontemporani.

Aquest procés, iniciat a la Gran Bretanya, s'anà imposant lentament a la resta de països europeus—malgrat la manca de primeres matèries i de mercats—, als Estats Units i el Japó; progressivament s'estengué a altres parts del món. L'impacte d'aquest canvi sobre la societat fou enorme. A partir del 1870, es produí un nou salt en el desenvolupament del sistema capitalista quan la primera Revolució Industrial es fusionà amb l'anomenada segona revolució industrial. En aquesta segona fase, el progrés tecnològic i econòmic rebé un gran impuls amb la construcció de màquines alimentades amb vapor –que foren incorporades a vaixells i trens–, i a partir de 1873, l'aparició del motor de combustió interna i l'energia elèctrica.

Hi ha discrepàncies entre els historiadors pel que fa al període que durà la Revolució Industrial. Eric Hobsbawm defensa la tesi que la revolució s'inicià durant la dècada del 1780 i no es desenvolupà plenament fins als anys 1830 o 1840, mentre que T. S. Ashton manté que s'esdevingué, aproximadament, entre els anys 1760 i 1830.

                      3. Defineix els següents conceptes:

                              -Reconversió industrial.= La reconversió industrial fou un procés iniciat a Espanya el 1984 que pretenia sanejar financerament a les empreses que entraren en crisi des de 1975 per l'augment dels costos energètics, modernitzar les fàbriques més antigues, adoptant noves tecnologies i fent-les més productives eliminant l'excés de producció amb dràstics ajustos d'ocupació i reducció de la plantilla laboral. Estes mesures van provocar grans moviments sindicals i socials en contra seu.

L'objectiu de la política de reconversió és adaptar eixes activitats a les necessitats del mercat, modernitzar-les i millorar els seus rendiments.

Els sectors més afectats van ser el siderometal·lúrgic, construcció naval, tèxtil i calçat, línia blanca d'electrodomèstics, i les empreses General Elèctrica Espanyola, Westinghouse, Asturiana de Zinc, Talbot i Standar Elèctrica.

Es van crear una sèrie d'àrees promotores diferenciades segons l'activitat que realitzarien

• Unes àrees centrals, amb les seus socials amb capacitat de decisió, gestió, control i innovació, i les unitats de producció estratègica i tecnologia més avançades. (Madrid i en menor grau Barcelona).
• Unes àrees semiperifèriques destinades a fàbriques amb sistemes de producció més estandarditzats però amb un cert grau d'elaboració. (Biscaia, Saragossa o València).
• Unes àrees perifèriques que s'emporten la producció d'articles menys estratègics, encara que no necessàriament menys tecnificats, i que poden utilitzar mà d'obra menys qualificada.

                              -Deslocalització.= La deslocalització és el fet de traslladar la producció d'una fàbrica, oficina, seu, servei, etc. a un altre indret on la suma de la producció més el transport resulta més econòmic que la producció a la primera ubicació.

Aquesta pràctica, que afecta especialment el teixit industrial de l'Europa Occidental, és durament criticada per sindicats i moviments socials, que només hi veuen l'afany de les empreses d'incrementar el seu benefici econòmic. Aquesta acusació es fonamenta en el fet que, sovint, les empreses que deslocalitzen la seva producció ho fan tot i presentar superàvits i mogudes només per la recerca de condicions laborals menys exigents, que no només inclouen sous més baixos, sinó també tot un relaxament en les mesures de seguretat laboral, higiene i respecte mediambiental que una empresa es veu obligada a respectar en determinats països i que, lògicament, es tradueix en un esforç econòmic més important.

Catalunya, com a zona tradicionalment industrial, s'ha vist greument afectada per aquest procés en els darrers cinc anys, un procés que, lluny d'aturar-se, sembla no haver tocat fons.

                     4. Per què són tan competitives les multinacionals?
 
 Per tenir més benefici econòmic, per tenir més clients i perquè han de fer feina en mercats molt diversos.


                     5. Cerca informació sobre l'explotació laboral (o explotació laboral infantil).

El treball infantil és l'ús de nens per realitzar treball a canvi de remuneració econòmica o en espècies. Normalment aquests ingressos són gestionats pels seus pares o tutors. Actualment al món desenvolupat el treball infantil és prohibit per llei a molts països a l'empara de tractats internacionals especialment de la promoguts per UNICEF. No obstant això el treball infantil ha estat àmpliament acceptat sobretot als segles XVIII i XIX a l'Europa Occidental. El Dia Internacional contra l'esclavitud infantil se celebra el 16 d'abril. Es parla d'"explotació infantil" en els casos següents:

• Tots els nens i nenes menors de 18 anys que realitzen qualsevol activitat econòmica de producció que afecti el seu desenvolupament personal o li negui els seus drets:
• Nens i nenes que són obligats a mantenir un constant treball perquè després els hi confisquin els diners recaptats.
• Nens i nenes en edats compreses entre els 12 i els 14 anys que realitzen qualsevol treball que impliqui un risc i siga evidentment perillós.
• Tots aquells menors d'edat que són víctimes de les pitjors formes d'explotació infantil com les següents:
  • Nens i nenes víctimes del tràfic (drogues, armes,...)
  • Que pateixen qualsevol forma d'esclavitud
  • Obligats a prostituir-se.
  • Reclutats per la força, obligats o induïts a realitzar activitats il·legals o que amenacen la seva pròpia integritat.

A Bolívia es legalitzà l'any 2014 el treball a partir de 10 anys baix la llei Código Niño, Niña y Adolescente.

                     6. Cerca informació sobre l'economia submergida.

 L'economia submergida és la suma de l'economia informal i l'economia il·legal. Irregular informal, també anomenat economia, és l'activitat econòmica legal però amb finalitats de registre ocult per motius d'evasió fiscal o control administratiu. L'economia il·legal, d'altra banda, és per la seva naturalesa, per exemple, el tràfic de drogues i laprostitucion.

El producte interior brut estima estadísticament. En el seu desenvolupament la totalitat de les activitats econòmiques, es tenen en compte que inclou la producció submergida que és transformat en la Renda Nacional i només unir-se a la demanda agregada. Una cosa diferent és que les autoritats estadístiques identifica el pes de qualsevol part de l'economia en la seva estimació del PIB, després jutjar si és o no adequada i justificada així un entorn discrecional cap amunt o cap avall, amb o sense la protecció de la internacional comptabilitat regles que té en aquest sentit, l'economia informal abasta dues àrees : Economia irregular, o informal la regularització constitueix la major part del treball de funcionaris com els inspectors de Finances de cossos i inspectors del treball; i l'economia il·legal, la repressió és, sobretot, els òrgans de Justícia, policia, etc., i especialitzat organismes intergovernamentals, com el grup de Finances acció internacional (Vinucyrus), l'OCDE, que orienta el seu treball en el camp de blanqueig de diners, tràfic de drogues, armes tràfic, crim organitzat i terrorisme.

Poemes

Poemes

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

Amor.

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

EL BES

un aire molt dolç

m'ha fregat la cara;

m'ha semblat un bes.

A qui el tornaré?

Al mar, a la terra,

al sol, a la lluna?
...a tu, si el volies!
no el dono a a la mare,
la mare, ja en té! 

nou versos.

4. Cerca al diccionari les paraules que no comprenguis del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema.

5. Què vol dir l'expressió "Un aire molt dolç"? Justifica la teva reposta.

7. Opinió personal.