Inhala alegria
1. Cerca informació sobre els contes. Definició i característiques generals. Després en cerques un i el penges al teu blog amb un resum del mateix.
Un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tant de caràcter fictici com real. El conte, en tant que gènere (o subgènere) literari, té les seves pròpies característiques; és una forma destacada dins de la narrativa breu i, a diferència de la novel·la, presenta una màxima concentració narrativa i una major intensitat. Té una il·lustre tradició escrita de segles, a la qual caldria afegir una important tradició oral.
El conte pot presentar diverses i diferents formes:
Els contes tradicionals vénen de la tradició oral de cada cultura i acostumen a tenir elements meravellosos i a ensenyar una lliçó moral. També se'ls coneix com a contes de fades o conte popular. Els contes populars es caracteritzen per l'ús d'un llenguatge molt col·loquial i de diverses fórmules d'encapçalament i d'acabament: Una vegada hi havia..., Temps era temps..., I van ser feliços i van menjar anissos, Catacric-catacrac, conte acabat... etc.
- Els "exemples" procedents de l'edat mitjana, utilitzats pels predicadors també amb un clar objectiu alliçonador.
- La "faula" o "apòleg", en què els protagonistes són animals que també donen una lliçó moral. En trobem ja exemples al segle VI aC amb Isop.
- Els "fabliaux", que eren contes còmics i satírics, com a tall d'exemple tenim el Decameró de Boccaccio i Contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer.
- El "lai", conte amorós amb elements fantàstics. En són molt coneguts els Lais de Maria de França.
El conte ofereix, en la seva estructura sintètica, una gran intensitat en la trama. Cal que l'autor domini els registres, l'argument, els personatges, tots els aspectes de la creació, ja que en la síntesi és més fàcil d'advertir-hi els errors; per tant, el gènere demana més atenció i mestratge per part de l'escriptor. Ateses aquestes característiques d'especificitat i síntesi, el conte ha donat tot sovint mostres d'una rara i fascinant bellesa fruit de la meticulositat de l'autor.
Amb tot, històricament, el conte ha estat una molt bona manera de perpetuar la tradició literària en temps de guerra, així com ho feia la poesia. La seva poca extensió facilitava la distribució clandestina en temps de guerra, com ara durant la Guerra Civil espanyola, o prohibició lingüística, per exemple durant el règim dictatorial del franquisme. També en l'exili ha tingut una gran importància, puix que era més fàcil de publicar contes que novel·les; era viable de fer-lo aparèixer en revistes o petits facsímils més còmodament distribuïbles.
2. Explica el conte que més t'agradi i per què. Pensa a penjar imatges de tot.
ELS TRES PORQUETS
Conte la historia de tres porquets que cada un construeix una casa per protegirse de el llop ferotge. El més petit la va contruir de plla, el mitja de fusta i el mes gran de ciment. Quan ja están contruedes apareix el llop ferotge. El llop ferotgeva intentar entrar a la casa de el porquet mes petit, va tocar la porte i el porquet no li deixave entrar. Quan el llop va veure que no li deixava entrar va dir:
- Bufare i bufere i la casa derrivare i va bufar molt fort que la casa va derrivar.
Despres va enar a la casa del porquet mitja, va tocar la porte i el porquet mitja no li va dexar entra i el llop va dir:
- Bufare i bufare i la casa derrivare i va bufar tan fort que la casa va derrivar.
Va enar a la casa de el porquet mes gran, va tocar la porte i el porquet no li va deixar entrar i el llop va dir:
- Bufare bufare i la casa derrivare i va bufar i va bufar peró la casa no va derivar i va seguir bufant i la case seguía en peu, va veure la xemeneia i va voleri entrar pero el porquet va ensendre el foc i va fer fore el llop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada