Comentari de text
DONA D'AIGUA
Es pentinava,
entre grans parets rocoses,
la seva llarga cabellera,
cantant,
i respirava l'oxigen de la nit.
Havia sortit,
a la superfície,
per sentir la suavitat de l'aire
i admirar els raigs de la lluna
(que contemplava).
Era una dona d'aigua,
de fum,
amb bellesa temptadora:
si t'atrapava la seva mirada
et converties en una pedra.
El seu regne eren les profunditats
de les aigües vidrioses
que brollaven de les fonts ufanes
(gran espectacle aquàtic).
La seva bellesa era un parany,
de fet,
tota bellesa ho pot ser.
Les pedres que trobeu vora
estanys,
llacs
o salts d'aigua,
són temptacions de qui no va poder
resistir-se a l'encanteri
d'una sinuosa dona d'aigua,
de fum.
Antònia Lladonet
1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.
Les dones d'aigua són éssers de la mitologia catalana, figures femenines que habiten en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis.
Les dones d'aigua són éssers de la mitologia catalana, figures femenines que habiten en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis.
Una vegada, temps era temps, a Can Prat hi havia un amo poderós que governava amb intel·ligència terres, espessoralls i ramats. Tothom és sabedor, per aquella contrada del Montseny, que Can Prat és una casa antiga que té més de cinc-centes quarteres de bosc i cent noranta de terra campa i prats frescals. En aquella època, a més, li feien censos de domini dotze masos petits i arreu de la muntanya, posseïa altres set masoveries que habitaven bona gent pagesa.
3. Explica, estrofa per estrofa, el contingut d'aquest poema.
1ª estrofa: Es pentinava a la nit cantant.
2ª estrofa: Surt a la superfície per mirar la lluna.
3ª estrofa: Era una dona guapa que si la miraves als ulls et converties amb pedra.
4ª estrofa: Viu davall la superfície a les fonts ufanes.
5ª estrofa: La seva bellesa era una trampa que et deixava atrapat.
6ª estrofa: Les pedres de devora els indrets on hi ha les dones d'aigua és gent que ha quedat atrapada.
1ª estrofa: Es pentinava a la nit cantant.
2ª estrofa: Surt a la superfície per mirar la lluna.
3ª estrofa: Era una dona guapa que si la miraves als ulls et converties amb pedra.
4ª estrofa: Viu davall la superfície a les fonts ufanes.
5ª estrofa: La seva bellesa era una trampa que et deixava atrapat.
6ª estrofa: Les pedres de devora els indrets on hi ha les dones d'aigua és gent que ha quedat atrapada.
4. Per què eren perilloses?
Perquè si la miraves als ulls et converties en pedra.
Perquè si la miraves als ulls et converties en pedra.
5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?
Són persones que no varen poder aguantar la temptació de mirar-la als ulls.
Són persones que no varen poder aguantar la temptació de mirar-la als ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada