1. Observa aquest quadre atentament "El naixement de Venus" de Sandro Botticelli (Renaixement) i a partir de tot això crearàs una història.

1.A. Crea un personatge: 

 joana

Qui és aquesta dona?

 Què nom?

 joana

      És casada, separada, vídua, soltera?

 Té fills?

 si 

 És una dona sana?

si

És la senyora de la casa?

si

 Una criada?

no

 L'amant?

és la sñora de la casa

Què fa?

 Descansa de la neteja?

 Espera l'estimat?

 Pensa?

descansa de la neteja

Quin caràcter creus que té? És feliç, està trista?es feliç

...

1. B. Escriu una història amb la protagonista creada.  Mínim 25 línees.   

L'ACTIVITAT CONTINUARÀ...

                

Aquesta dona,que nom Joana, no tenia treball,perquè no volia fer feina.

El seu home si que en feia feina, però ella nomes vol el dobler i està amb ella per els doblers... Va començar a fer feina i sospitava perquè la seva jefa li posava les banyes al seu home, i com el seu home feia feina a les afores s'ha jefa quedava amb el seu amant en hotels.

Un dia no va tenir temps de reservar plaça en l'hotel, i varen quedar a ca seva.

De cop i volta na Joana va entrar a la seva habitació per netejar, i els va pillar, al principi ella no es va donar compte de que era el seu home,perquè quan va entrar i els va veure,tancà la porta corren-sos. El seu home si que es va donar compte que era la seva dona, i quan es varen vestir, va decidir sortir a contar-li tot que va estar passant tot aquest temps. 

S'ha jefa li va cridar per que viguè al saló, i ella estava asustada perquè tenia por que li acomiadessin. Arribà i es trobà al seu home, i na Joana li va demanar que perquè estava aquí, i li va dir que li estava posant les banyes amb la seva jefa, li va pegar una ostia i va surti de la casa corren-sos.

Va arribar a ca seva i li va començar a tirar la roba de l'home per la finestra,va cambiar els panys de la porta per que no entra-si. Ell li cridava per que arreglassin les coses perquè ell li estimava però ella en temps endarrere li va fer lo mateix. El que na Joana no sabia es que xerrava amb una nina i li deia que quan tingues uns anys més s'aniria amb ella, perquè sentia cosses per aquella al·lota. Doncs ell tampoc li va insistir molt,va agafar les seves coses i se'n va anar a viure a la seva casa antiga. Ara ell ja podia fer el que vulgues perquè ja no estava amb  na Joana, i ell es tornà a començar a veure amb aquella al·lota que tant li agradava. Però un dia na Joana va anar a veure al seu ex home i ell ja no volia saber més res d'ella perquè també li va fer passar-ho malament. Ara ella es sentia molt sola i volia tornar amb ella,però ja era molt tard.

MALEÏT MAL DE CAP

Aquell matí s’aixecà amb un mal de cap estrident que no la deixava pensar. Les ordres al seu cervell arribaven amb retard i això ralentitzava els seus moviments. El primer cap a la cuina, a per un cafè amb llet i una d’aquelles meravelles farmacèutiques que miraculosament fan desaparèixer el dolor.

S’esperà uns minuts amb el cap baix, entre els braços, sobre la taula, mentre suportava lentament el sorollet de la cafetera que s’anà convertit en un piulet agut i penetrant.

Aturà el foc i començà aquell petit ritual de cada matí per poder començar el dia amb força i energia, o almenys això es pensava. Res de menjar, la seva fam, dormilega, encara no havia despertat.

Prengué la tassa i, amb la pastilla a la boca, començà a beure’s el cafè amb llet, que tot d’una es convertí en un riu i la pastilla en la seva barca. A partir d’aquí, a la barca li esperava un viatge emocionant fins arribar a Ítaca.

El viatge l’inicià a la boca d’un túnel, l’esòfag. Poc després caigué en un triangle de les bermudes, on una tempesta, l’estómac, uns trons (el pàncrees) i uns llampecs (el fetge) sacsejaren la barca que quedà destrossada. sense pietat.

Un cop arribada la calma, la barca, molt atrotinada, surà a la deriva cap a ponent (l’intestí prim) però un cop  de vent li canvià el sentit cap a llevant (l’intestí gros). I finalment, només una part fragmentada arribà a Ítaca (l’anus), la resta es quedà per sempre més presa de la mar.

Aixecà el cap, i com per art de màgia, tot restà en calma. El seu mal de cap s’havia esfumat.

                        Carolina Ibac

1. Cerca una imatge que s'adigui amb el contingut d'aquest text.

2. Explica el contingut del text.

Una persona te mal de cap i per llevar-se'l pren una pastilla. I ens fa una història amb el recorregut que fa la pastilla per les diferents parts del cos.

3. Opinió personal.
Crec que el text ha estat fàcil de llegir i entendre.

  1. Cerca informació sobre el bullying i explica el que és exactament.

 L'assetjament escolar es produeix per l'exposició d'un alumne, de forma repetida i durant un temps, a accions negatives que porta a terme un altre o altres alumnes, destacant-ne la continuïtat en el temps, el desequilibri de poder i el desig conscient de ferir, tant de manera física com verbalment, o procedint a l'exclusió social.

Aquest assetjament pel general succeeix en llocs on no hi ha adults supervisant. Això pot passar dins o al voltant de l'escola, encara que això passa més sovint a les classes d'Educació Física, en llocs apartats, vestíbuls, lavabos, en autobusos escolars, en parades d’autobús, classes que requereixen grups de treball i activitats extraescolars. L'assetjament escolar a vegades consisteix en un grup d'estudiants que s'aprofiten i aïllen un alumne en particular i es guanyen la lleialtat dels curiosos que volen evitar convertir-se en la pròxima víctima. L'assetjament també pot ser perpetrat pels professors i el mateix sistema escolar.

Aquests actes agressius són habituals que es produeixin entre nens i nenes en procés d’entrada a l’adolescència.

L’assetjament escolar va més enllà de les manifestacions violentes com pot ser pegar, les més habituals són les actituds agressives com impedir l’accés a l’àmbit social de la persona agredida. La violència va al cos, l’agressivitat va a les relacions socials.

  2. Cerca casos reals de persones que n'hagin patit i els seus sentiments, sensacions, estat anímic, seqüeles...

No  conec cap cas.



 3. Què faries si te trobassis davant un cas de bullying? Ho denunciaries? Per què?

Defensaria a la persona que li fan bullying. Ho denunciaria, perquè no es pot callar davant el bullying.

   MALEÏT MAL DE CAP

Aquell matí s’aixecà amb un mal de cap estrident que no la deixava pensar. Les ordres al seu cervell arribaven amb retard i això ralentitzava els seus moviments. El primer cap a la cuina, a per un cafè amb llet i una d’aquelles meravelles farmacèutiques que miraculosament fan desaparèixer el dolor.

S’esperà uns minuts amb el cap baix, entre els braços, sobre la taula, mentre suportava lentament el sorollet de la cafetera que s’anà convertit en un piulet agut i penetrant.

Aturà el foc i començà aquell petit ritual de cada matí per poder començar el dia amb força i energia, o almenys això es pensava. Res de menjar, la seva fam, dormilega, encara no havia despertat.

Prengué la tassa i, amb la pastilla a la boca, començà a veure’s el cafè amb llet, que tot d’una es convertí en un riu i la pastilla en la seva barca. A partir d’aquí, a la barca li esperava un viatge emocionant fins arribar a Ítaca.

El viatge l’inicià a la boca d’un túnel, l’esòfag. Poc després caigué en un triangle de les bermudes, on una tempesta, l’estómac, uns trons (el pàncrees) i uns llampecs (el fetge) sacsejaren la barca que quedà destrossada. sense pietat.

Un cop arribada la calma, la barca, molt atrotinada, surà a la deriva cap a ponent (l’intestí prim) però un cop  de vent li canvià el sentit cap a llevant (l’intestí gros). I finalment, només una part fragmentada arribà a Ítaca (l’anus), la resta es quedà per sempre més presa de la mar.

Aixecà el cap, i com per art de màgia, tot restà en calma. El seu mal de cap s’havia esfumat.

                        Carolina Ibac

1. Cerca una imatge que s'adigui amb el contingut d'aquest text.

2. Explica el contingut del text.

Una persona te mal de cap i per llevar-se'l pren una pastilla. I ens fa una història amb el recorregut que fa la pastilla per les diferents parts del cos.

3. Opinió personal.
Crec que el text ha estat fàcil de llegir i entendre.

Dia de la pau...

Dia de la pau...

       

             1. Avui és el dia de la pau. Cerca 6 imatges que per a tu representin pau.

             2. Cerca informació sobre el dia de la pau, el que significa i per què existeix.

fou fundat l'any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i és una iniciativa d'Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment.

             3. Un moment del dia que respiris pau. L'expliques.

Els diumenges perquè a vegades vaix a voure a una persona molt especial.


             4. Què en penses sobre la guerra? És necessari que n'hi hagi? Justifica la teva resposta.

que no es bona per a la gent, no es nesesari que ni agi perquè fora guerres totom viuria millor.

Comentari de text

Comentari de text

DONA D'AIGUA

Es pentinava, 

entre grans parets rocoses,

la seva llarga cabellera, 

cantant, 

i respirava l'oxigen de la nit.

Havia sortit,

a la superfície,

per sentir la suavitat de l'aire 

i admirar els raigs de la lluna

(que contemplava).

Era una dona d'aigua, 

de fum,

amb bellesa temptadora:

si t'atrapava la seva mirada

et converties en una pedra.

El seu regne eren les profunditats 

de les aigües vidrioses

que brollaven de les fonts ufanes

(gran espectacle aquàtic).

La seva bellesa era un parany,

de fet, 

tota bellesa ho pot ser.

Les pedres que trobeu vora 

estanys, 

llacs

o salts d'aigua,

són temptacions de qui no va poder 

resistir-se a l'encanteri 

d'una sinuosa dona d'aigua,

de fum.

Antònia Lladonet

1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.

 Les dones d'aigua són éssers de la mitologia catalana, figures femenines que habiten en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis.

 

2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua.

Una vegada, temps era temps, a Can Prat hi havia un amo poderós que governava amb intel·ligència terres, espessoralls i ramats. Tothom és sabedor, per aquella contrada del Montseny, que Can Prat és una casa antiga que té més de cinc-centes quarteres de bosc i cent noranta de terra campa i prats frescals. En aquella època, a més, li feien censos de domini dotze masos petits i arreu de la muntanya, posseïa altres set masoveries que habitaven bona gent pagesa.

3. Explica, estrofa per estrofa, el contingut d'aquest poema.

1ª estrofa: Es pentinava a la nit cantant.

2ª estrofa: Surt a la superfície per mirar la lluna.

3ª estrofa: Era una dona guapa que si la miraves als ulls et converties amb pedra.

4ª estrofa: Viu davall la superfície a les fonts ufanes.

5ª estrofa: La seva bellesa era una trampa que et deixava atrapat.

6ª estrofa: Les pedres de devora els indrets on hi ha les dones d'aigua és gent que ha quedat atrapada.

4. Per què eren perilloses?

Perquè si la miraves als ulls et converties en pedra.

5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?

Són persones que no varen poder aguantar la temptació de mirar-la als ulls.

 

  Comprensión lectora

La aventura de la cueva de las serpientes

 En mi segundo viaje a África Occidental conocí a bordo del barco a un hombre que se dirigía hacia aquellas tierras para trabajar en una plantación de plátanos. Me confesó que solo tenía miedo a las serpientes. Yo le dije que generalmente las serpientes estaban muy preocupadas por quitarse de en medio, y que era improbable que viera muchas. Esta información pareció animarle, y prometió que me avisaría si conseguía ver algún
ejemplar mientras yo estuviera por el norte del país. Le di las gracias y olvidé todo al respecto.

La noche anterior a mi regreso, mi joven amigo se presentó en su coche, muy excitado. Me contó que había descubierto un foso lleno de serpientes en la plantación de plátanos donde trabajaba, y me dijo que todas eran mías, ¡con tal de que fuera y las sacara! Yo acepté, sin preguntarle cómo era aquel foso, y partimos en su coche hacia la plantación. Para mi consternación, descubrí que el foso parecía una sepultura grande, de cuatro metros de largo, uno de ancho y unos tres de hondo, aproximadamente. Mi amigo había decidido que la única forma en que podía bajar era descolgándome con una cuerda. Le expliqué apresuradamente que para cazar serpientes en un foso como aquel necesitaba una linterna. Mi amigo entonces ató una gran lámpara de parafina al extremo de una larga cuerda. Cuando llegamos al borde del foso y descolgamos la lámpara, vi que el interior estaba lleno de pequeñas víboras del Gabón, una de las serpientes más mortíferas de África Occidental, y todas ellas parecían muy irritadas y trastornadas, y alzaban sus cabezas en forma de pala y nos silbaban. Como no había pensado que tendría que meterme en el foso con las serpientes, llevaba puestas unas ropas inadecuadas. Unos pantalones finos y un par de zapatillas de goma no ofrecen protección contra los colmillos de dos centímetros y medio de longitud de una víbora del Gabón. Expliqué esto a mi amigo y él me cedió con toda amabilidad sus pantalones y sus zapatos, que eran bastante gruesos y fuertes. Así pues, en vista de que no podía encontrar más excusas, me até la cuerda a la cintura y empecé a descender al foso. Poco antes de llegar al fondo, la lámpara se apagó y uno de los zapatos que me había prestado mi amigo, y que me estaban demasiado grandes, se me cayó. Así que allí estaba yo, en el fondo de un foso de tres metros de profundidad, sin luz y con un pie descalzo, rodeado de siete u ocho mortíferas y extremadamente irritadas víboras del Gabón. Nunca había estado más asustado. Tuve que esperar en la oscuridad, sin atreverme a moverme, mientras mi amigo sacaba la lámpara, la llenaba, la volvía a encender y la bajaba de nuevo al foso. Solo entonces pude recuperar mi zapato. Con luz abundante y ambos zapatos puestos me sentí mucho más valiente, y emprendí la tarea de atrapar las víboras. En realidad era bastante sencillo. Con un bastón ahorquillado en la mano me aproximaba a cada reptil, lo sujetaba con la horquilla y luego lo cogía por el dorso del cuello y lo metía en mi saco de serpientes. Había que tener cuidado de que, mientras estaba cogiendo una serpiente, alguna otra no se acercara serpenteando por detrás. Sin embargo, todo transcurrió sin incidentes, y media hora después había cogido ocho de las pequeñas víboras del Gabón. Pensé que ya era suficiente como para seguir adelante, así que mi amigo me sacó del foso. Después de aquella noche llegué a la conclusión de que capturar animales solo es peligroso si corres riesgos tontos.

GERALD DURRELL El nuevo Noé (Adaptación)

COMPRENSIÓN LECTORA

 1. Contesta.

 • ¿Qué utensilios necesitaba el protagonista para capturar las serpientes?

Un bastón ahorquillado y un saco de serpientes.

 • ¿Qué ropa era más adecuada para bajar al foso con las serpientes?

Ropa gruesa y zapatos gruesos y fuertes.

 • ¿Cuándo sintió el protagonista más miedo? 

Cuando se le apagó la lámpara y perdió el zapato.

• ¿Dónde estaban las serpientes?

En un foso.

 • ¿Cómo descubrió el protagonista ese lugar? 

A través de un amigo que trabajaba en una plantación de plátanos.

2. Dale un nombre al protagonista del relato y otro a su amigo. Escribe a continuación, en forma dialogada, la conversación que ambos tuvieron en el barco.

IVANOSKI: Hola, soy Ivanoski ¿y tú?

ALEJANDRO: Hola, yo soy Alejandro

IVANOSKI: ¿Que vas a hacer en África?

ALEJANDRO: Voy a trabajar en una plantación de platanos, pero me da miedo a las serpientes.

IVANIOSKI: Tranquilo hay muy  pocas posibilidaders de ver una serpiente, pero si encuentras alguna avisame y yo me encargare de quitarlas.

ALEJANDRO: Gracias ya te avisare si veo alguna.

 3. Gerald Durrell fue un famoso naturalista y escritor británico que fundó un zoo en el que se conservan especies en vías de extinción. Contesta. ¿Te parece acertado que se denomine a sí mismo «el nuevo Noé»? ¿Por qué?

 4. Escribe una redacción de diez líneas contando la experiencia personal en la que hayas sentido más miedo.


 USO DEL DICCIONARIO 5. Lee en tu diccionario el significado de estas dos palabras: ¿Qué palabra explica mejor lo que hace el protagonista en el foso de las víboras?



GRADACIONES 6. Ordena de menos a más profundo. Escribe una oración con cada una de estas palabras. En aquella zona, las aguas tenían una profundidad abismal.



 PALABRAS DERIVADAS 7. El sufijo -ífero significa «que produce» o «que contiene». Así, mortífero significa «que produce la muerte» y plumífero, «que contiene plumas». Forma palabras. • muerte mortífero • metal • pluma • petróleo • sopor • fruto • sueño • agua • carbón • coral Escribe oraciones en las que aparezcan las palabras que has escrito. Ejemplo Había muchas serpientes mortíferas.

La tilde

La tilde

Los ejercicios que encontrarás a continuación son de un nivel básico. Cualquiera que tenga un mínimo conocimiento de las reglas de acentuación debería estar en condiciones de resolverlos (y si no lo estás, deberías preocuparte). 

a) Indica cuál es la sílaba tónica de las siguientes palabras y si son agudas, llanas, esdrújulas o sobresdrújulas:

Tomate, tómate, tómatelo, anticonstitucional, camino, caracteres, consola

b) Coloca la tilde en las palabras que la necesiten:

Chimpance, master, jovenes, camion, primer, esdrujula, examenes, referendum, tenis, duodecimo, sofa, roja, ardor, alheli, canon, cañon, mendigo, parasol, comic, deficit, Jerico, virus, Martinez, Chaves

c) ¿Es correcta la tilde de las siguientes palabras? ¿Por qué?

Exámen, camiónes, jóven

d) Coloca la tilde en las palabras que la necesiten en las siguientes oraciones:

Juan contemplo aquella tragica lucha

¡Hombre de poca fe!

En una gondola del mar Adriatico, un gallo lugubre se aparecio

Tu primo Hector es un inutil

Mariano compro un arbol en Avila

a) ¿Es correcta la acentuación ortográfica de estas palabras? Explica por qué y señala la división silábica.

1. Rociíto, 2. Lingüísta, 3. Lingüística, 4. Léelo tú. 5. Chiita. 6. Chií

b) ¿Es correcta la acentuación ortográfica de estas palabras? Explica por qué.

1. Truhán, 2. Él rió, 3. Bonsái, 4. Yo hui

c) ¿Es correcta la acentuación de estos apellidos? Explica por qué en cada caso y marca la división silábica.

1. Sáinz, 2. Sáez, 3. Arnáiz, 4. Sáenz

d) Paraguay y Camagüey se escriben sin tilde, pero ¿por qué? ¿Cuántas sílabas tienen estas palabras? ¿Qué ocurre con Taipéi?

e) Abajo tienes destacado en negrita el apellido de un escritor español. Tiene la peculiaridad de que termina en dos oes. El acento prosódico recae en la primera de las dos. Teniendo esto en cuenta, ¿es correcto dejarlo sin tilde? Justifica tu respuesta.

Benito Jerónimo Feijoo

f) ¿Por qué se acentúan ortográficamente digáis y hacéis, pero no riais y lieis? ¿Cuántas sílabas tiene riais? ¿Y reíais? Esta última palabra ¿es aguda, llana o esdrújula?

g) Coloca las tildes que sean necesarias en las siguientes oraciones:

1. ¡Que cuando va a venir tu madre!

2. ¡Quien calcula compra en Sepu!

3. Cuantos tes diferentes y a mi solo me gusta el cafe

4. Si, puede que el no de mas de si

5. Solo se que se a queso (dijo una patata frita)

6. Aun asi, nunca esta de mas que sonriais

La acentuación

La acentuación

CONTESTA LAS SIGUIENTES PREGUNTAS:

a) ¿Cuál es la diferencia entre el acento prosódico y el acento ortográfico?

b) ¿Es cierta la afirmación de que todas las palabras tienen acento, pero no todas tienen tilde?

c) ¿Puede tener más de una tilde una palabra? ¿Y más de un acento prosódico?

d) Indica pares de palabras cuya pronunciación solo se diferencie por la posición del acento. ¿Se te ocurre además alguna terna?

e) En la edición de 2010 de la Ortografía de la lengua española se eliminó definitivamente la tilde de palabras como guion, hui yfie. ¿Cuál es la base de esta decisión? ¿Por qué resulta coherente?

f) ¿Qué es lo que lleva a tantas personas a tildar ti?

g) La tilde diacrítica se utiliza para diferenciar en la escritura dé (del verbo dar) y de (preposición). ¿Por qué no se hace lo mismo con di (del verbo dar: Yo di diez euros) y di (del verbo decir: Di la verdad) o con fue (del verbo ser: El abuelo fue picador) yfue (del verbo ir: El abuelo fue a la mina)?

1. Coloca tilde en las palabras que la necesiten. 

a) Solo el sabe lo que tiene en la cabeza.

b) Pues si que te lo he advertido alguna que otra vez.

c) Yo no quiero mas que 15 o 16 galletas.

d) No se si mi hermano va a venir esta tarde.

e) Tu vete con estos a dar una vuelta que yo me quedo en casa ensayando el do, re, mi, fa, sol, la, si.

f) Dile a Ramirito que le de la mitad a su hermana.

g) Ese es el amigo con el que suele tomar el te por las tardes.

h) Para mi que esta aventura nos ha de costar cara, mas no he de ser yo quien quede por cobarde.

i) Aquel es para ti (el que va marcado con la letra te).

j) Tu sobrino se ha divertido mucho probando todos los tes.

La acentuación

La acentuación

1. Fes una entrada lliure (elaborada per tu mateix/a).

                2. Escriu les normes d'accentuació i posa exemples en castellà.

    3. Explica l'accent diacrític en castellà i posa exemples.

Textos argumentatius

Textos argumentatius

.

        1. Cerca un text argumentatiu i el penges al teu blog. El divideixes en introducció, argumentació i conclusió. Acompanya'l d'una imatge adient.

        2. Escriu els arguments que defensa l'autor del text anterior.

Els refranys

Els refranys

Aquí teniu una selecció de refranys sobre el temps i la seva fugacitat que hem tret del blog de José Gargallo Gregori, El Refranyer. 

1. Tria els 5 que més t'agradin,  els penges al teu blog amb una imatge adient per a cada un i n'expliques el seu significat.

Tic-tac, tic-tac... avança el temps a gran velocitat (il. Caterina Zandonella)

• A deshora
• A l'hora del porc -sense puntualitat-
• A l'instant
• A la curta o a la llarga, el temps tot ho ateny
• A les telúries -molt tard-
• A tres quarts de quinze -a una hora intempestiva, quan no és el moment oportú-
• Això és del temps de Noé
• Al més tard
• Al seu temps
• Algun dia eres era; ara, ni era ni blat
• Altres temps, altres costums
• Anar a contrarrellotge
• Aprofita el temps, que val el cel
• Aprofitar el temps
• Ara és hora de tocar a temps
• Arriba a temps, com la sabata de Sant Nicolau
• Cada cosa al seu temps: naps i cols per l'advent
• Cada cosa en son temps, i a l'estiu cigales
• Cada cosa per son temps, i pel maig cireretes
• Cal prendre el temps com ve i les gents com són
• Com passen els temps, passen els pensaments
• De poc temps
• Del temps d'Adam
• Del temps i dels diners, qui els aprofita mana d'ells.
• Després d'un temps, un altre en ve
• Donar mal temps
• Donar temps
• Donar-li temps al temps.
• Donar-se mal temps
• El millor mestre, el temps; la millor ciència, la paciència.
• El que es mor, es mor per molt temps
• El temps a ningú escolta: arriba, passa i no torna.
• El temps cura el malalt, però no la medecina
• El temps és el millor conseller
• El temps és el millor dels ungüents
• El temps és or, per això perdre no es pot
• El temps és un gran mestre
• El temps fa com la mula, no recula
• El temps fa passar l'amor, i l'amor féu passar el temps.
• El temps i el lloguer, no paren mai el seu quefer
• El temps i la felicitat, s'escapen a gran velocitat
• El temps no passa debades i els anys fan el seu treball
• El temps passat, sempre envejat
• El temps perdut mai més torna
• El temps que es viu de més bona gana són les postes de sol i els caps de setmana
• El temps, les coses aclareix
• El teu mal passar procura, que el temps tot ho cura
• En lo temps maduren los raïms
• En mala hora -molt tard-
• En temps de diluvi, els escarabats neden
• En temps de guerra, tot forat és trinxera
• En temps de melons, ni missa llarga ni sermons
• En temps guerrers, poc valen plomes i tinters
• En un temps rècord -En molt poc de temps-
• Entre dimes i diretes  passa el temps
• És bo saber gastar el temps

• Del temps i dels diners, qui els aprofita mana d'ells= Qui aprofita el temps les coses li surten bé

• Donar-li temps al temps= Donarli temps a les coses.

• El millor mestre, el temps; la millor ciència, la paciència=Amb el temps vas aprenguent coses pero has de tenir paciencia.

• El temps a ningú escolta: arriba, passa i no torna=Nomes hi ha una oportunitat a la vida.

• El temps fa passar l'amor, i l'amor féu passar el temps=El temps cure el mal de l'amor.

S'acosta Sant Antoni...

   1. Ja es comencen a respirar les festes de Sant Antoni. Cerca informació sobre els motius d'aquesta festa i la seva història. Penja diferents imatges de la mateixa.

Sant Antoni cau el dia 17 de Gener ja que aquest dia Sant Antoni Abat va morir l' any 356. Tradicionalment s'ha considerat el protector dels animals útils per a les feines del camp i se celebren en honor seu gran nombre de festes populars relacionades amb ells, per tal d'obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la seva purificació. Aquest dia surten els dimonis i Sant Antoni. Per temptar a Sant Antoni per aixo ballen devora seu. Es fan foguerons i es canten gloses, i es torra sobrassada.






 2. Saps què és una glosa? Eplica-ho. En pots penjar sis al teu blog i al costat de cada una en penges el significat.

L'amistat

L'amistat

Descriu el teu o la teva millor amiga, física i psíquicament (caràcter). Què és el que més t'agrada? Per què? Quin espai ocupa a la teva vida?

El sector primari a la UE Tema 5

El sector primari a la UE Tema 5

                                             

         
   Cerca informació sobre el sector primari a la UE, a Espanyai a les Illes Balears. En fas un resum i contesta les preguntes següents:

        1. Quins conreus predominen a la UE? On?

        2. Explica per què els països de la UE varen passar de ser deficitaris d'aliments a generar excedents,

Postnadal

Postnadal

      1. Explica la cosa més especial que t'hagi ocorregut aquest nadal i com t'ha fet sentir. També has d'explicar el que t'hagi agradat menys i per què.

             1. Cerca informació sobre els factors que condicionen l'aprofitament agrícola, els exposes i en fas un resum.

2. Cerca informació sobre l'agricultura de mercat als països desenvolupats.Elabora una llista dels aspectes positius i negatius de l'agricultura de mercat.

El pas de l’agricultura de subsistència a l’agricultura orientada a la venda de productes o

agricultura de mercat va començar als països desenvolupats amb la revolució

industrial.

Mentre

no es va

incorporar les

noves tècniques

i maquinària

que permeteren l’obtenció

d’excedents, un percentatge molt elevat de la població

s’havia de dedicar

a l’agricultura.
Fins i tot els menestrals i artesans

que exercien els oficis

cultivaven els seus propis productes.

Amb la mecanització de la producció agrícola, cada vegada més població va deixar de treballar

a l’agricultura per incorporar-se a les noves activitats industrials o al sector terciari. Al mateix

temps, es va començar a produir

l’emigració

 a gran escala

de la població dels camps cap a les

ciutats